Dia de la dona 2009

Dia Internacional de la Dona Treballadora:"Conciliar vida i fogons" amb Ada Parellada Diumenge dia 8 al Casal, a les 12 h.del mati, xerrada-col·loqui a càrrec d'Ada Parellada, restauradora: "Conciliar vida i fogons"




CURRICULUM VITAL. ADA PARELLADA

Vaig néixer a Granollers fa 42 anys, sobre l'escalfor de la cuina de la Fonda Europa. Música de plats, flaires de carn d'olla, cambrers i paelles van ser els meus primers companys.
Tot i que al meu pare li hauria agradat que em dediqués a qualsevol altra feina que no tingués relació amb els fogons, a casa no es parlava d'altra cosa. I, després d'un curt flirteig amb el dret, vaig començar a pensar seriosament en la cuina i l'hostaleria.
Pràctiques altruistes per diferents restaurants barcelonins em van donar cert bagatge i seguretat per a obrir el meu propi espai, Semproniana, al 1993.
Amb més il·lusió que ofici varem anar treballant, aprenent i gaudint del nostre projecte, en el que hi som immersos el meu marit - Santi - , el xef - Joan Pluvinet - i jo mateixa.

A mitjans del 2000, vam tenir l'oportunitat de quedar-nos un local a la Plaça dels Àngels, al bell mig del Raval, envoltats de cultura i multiculturalitat, anomenat PLA DELS ANGELS.

Al 2006 varem obrir un altre petit espai al costat de Santa Maria del Mar, al cor de la Ribera de Barcelona. L'hem batejat amb el nom de PETRA, com un petit homenatge a la paret de pedres mil·lenàries de la famosa basílica que veiem des de les finestres del restaurant.

A part de la tasca de gestió dels restaurants, llibres de cuina i activitats al voltant de la gastronomia, són el complement ideal.
"Ous remenats". Dèria. 2003
" A dinar". Columna. 2004
Col·lecció. Pòrtic. 2004:
"Tocat del bolet"
"Closques i castanyoles"
"La xocolata del lloro"
"Tot fred"
"Dinars de tàper". Mina. 2005.
"Comidas de táper". Salsa Books. 2007
"Deixa'm cuinar a mi". Rosa dels vents. 2005.
"la bona cuina catalana". Ara llibres. 2006.
"Fem pastissos amb les tres bessones". Salsa Books. 2006.
"Més enllà dels macarrons". Mina. 2007
"Es fácil que coman de todo". Sigma. 2007
"Cuinar a l'escola". Activitats per a educar en alimentació. Graó. 2008


Altres activitats gastronòmiques:

Desenvolupament de producte per a restaurant, per a United Biscuits
Conferències a Biblioteques de Catalunya i altres entitats.
Projecte per a Fundació Catalana de l'Esplai, basat en la creació d'activitats gastronòmiques lúdiques per desenvolupar en el temps de migdia escolar.
Projecte per a Fundació Territori i Paisatge, basat en la creació d'activitats gastronòmiques curriculars escolars.
Creació d'un programa de recursos humans per a directius de grans empreses, destinat a treballar les competències directives a través de la cuina, anomenat Team Time Cooking
Sessions teòriques i pràctiques sobre nutrició per a alumnes d'ESO i batxillerat.
Diversos cursos de cuina
Tallers de cuina per a infants.
Col·laboracions en diversos medis de comunicació: Mujer Vital, Ona Catalana, Catalunya Ràdio, City Tv, Rac1, Com Ràdio.


Un dia de novembre el 1993...

... vam encendre els fogons de Semproniana.

Començàvem a oblidar l'eufòria de les Olimpíades i encaràvem el dia a dia, que és la tonada de la cançó dels oficis.

Sóc filla, néta i besnéta de restauradors, els Parellada. Fa més de dos-cents anys que la família ens dediquem a cuinar i servir plats, àpats i celebracions de tota mena. El nostre ofici, un esforç diari i continuat, és un compendi de sabor i gent, de converses i productes, d'aromes i riures, de cassoles i petons furtius, el nostre ofici es barreja amb el batec de la vida.

Amb en Santi Alegre i en Joan Pluvinet, vam llogar una antiga editorial, al bell mig de l'Eixample, substituint les lletres dels llibres per cartes amb promeses de llobarro al forn, botifarra negra per un tub, xai agredolç i delírium tremens de xocolata.

I el vam batejar SEMPRONIANA, fet que ha generat curiositat a tort i a dret. Desvetllem el perquè, doncs:

Uns vasos d'època romana, una mena de Michelin avant la lêtre, donen la pista de la via d'unió entre Cadis i Roma. En el llarg itinerari, una vil·la misteriosa no coincideix amb cap antic assentament romà. Aquesta vil·la és Semproniana, però en la zona del Vallès on geogràficament s'haurien d'haver trobat vestigis romans, no hi ha ni una mostra que l'Imperi hi hagués habitat.
A mitjan segle XX, l'historiador granollerí Josep Estrada esbossa una teoria amb la qual intenta demostrar l'existència de l'antiga vil·la romana, de nom Semproniana.
Gairebé tractant-lo de boig, tots els historiadors de la ciutat rebutgen la citada teoria.
Cinquanta anys més tard del primer apunt de l'historiador Estrada i, gràcies a les obres per a l'adequació del pavelló olímpic de handbol, es troben les primeres i úniques restes romanes.
Granollers ha de modificar la seva història escrita i demostrada fins la data.

Triar SEMPRONIANA com a nom pel nostre flamant nou espai va ser un homenatge a la perseverança d'aquelles persones que creuen en les seves idees, en les seves teories, tot i que a la pràctica no trobin les eines que les corroborin als ulls dels més incrèduls.



Avui, després de dubtar, obrir dia rere dia, passar-les de tots colors i, en definitiva, suar la cansalada, podem afirmar que l'esforç ha valgut la pena. Coherents amb les nostres idees, la perseverança ha estat la bandera que ha omplert de sentit tots i cada un dels plats que hem cuinat a Semproniana, un local batejat amb un nom ple de sentit.

Els fogons continuen en marxa coent llobarros, pollastres, salses per tots els gustos i moltes il·lusions i energies per seguir endavant.


Ada Parellada
Febrer 09